Notícies

Crònica de producció · març–octubre de 2026

octubre del 2026

La Mar Vella prepara la versió amb mapatges i multimèdia

Després de l’estrena reprogramada a Mataró, la producció prepara la preestrena de la versió amb mapatges i multimèdia a Caldes de Montbui el 7 de novembre a les 19 h i l’estrena al Pati Llimona el 21 de novembre a les 16.30 h.

L’estrena reprogramada arriba a Mataró

La funció reprogramada de La Mar Vella té lloc el 29 d’octubre a les 19 h al teatre de l’Escola Pia de Mataró.

Orquestra, cor i projeccions en una mateixa passada

El treball de conjunt posa a prova la relació entre la música en directe i les imatges del litoral. Els canvis de projecció segueixen el ritme marcat des de l’escena.

S’ajornen l’assaig general i l’estrena al Poliesportiu de la Mar Bella

Les restriccions climàtiques obliguen a ajornar l’assaig general del 16 d’octubre a les 18 h i l’estrena del 17 d’octubre a les 19 h. Tots dos actes estaven previstos al Poliesportiu de la Mar Bella de Barcelona.

La llum i els mapatges comparteixen escena

La preparació tècnica revisa com conviuen les projeccions de la Mar Vella i la Barceloneta amb la llum dels intèrprets. El contrast ha de permetre seguir l’acció en tot moment.

El muntatge tècnic pren forma

La pauta de muntatge ordena les proves de so, llum i vídeo. Les entrades musicals i els canvis escènics donen els punts de referència per ajustar cada senyal.

Comença la recta final dels assajos

Les passades de conjunt enllacen els números musicals, els diàlegs i la narració. L’objectiu d’octubre és fixar la continuïtat de l’espectacle abans del muntatge tècnic.

setembre del 2026

Del treball per seccions al conjunt

El setembre tanca amb una visió compartida de la partitura, el text i el moviment escènic. Les transicions passen a ser el centre de les pròximes passades.

Solistes i cor fan créixer l’embolic

Els assajos d’escena treballen la relació entre els personatges i el cor de banyistes. Les rèpliques i les reaccions del grup donen moviment a la comèdia.

La narració troba el seu lloc entre els números musicals

La veu de Mireia Fernández acompanya el pas d’una escena a la següent. Els assajos busquen el temps just entre la paraula i la nova entrada de l’orquestra.

Els personatges passen del llibret a l’escena

El treball escènic segueix el joc d’amagatalls i malentesos d’Enric, Pepa, Lola i l’inspector. Les entrades i les distàncies entre personatges ajuden a fer llegible l’embolic.

El cor treballa les escenes de banyistes

El Cor Vocàlic posa el focus en el fraseig, la dicció i les entrades de conjunt. Els passatges corals construeixen l’ambient de la platja al voltant dels personatges.

Comencen els assajos musicals

La partitura recuperada passa als faristols. Les primeres lectures de setembre se centren en els tempos, les entrades i el diàleg entre les veus i l’orquestra.

agost del 2026

El material d’assaig, a punt

Les parts musicals, el text adaptat i les pautes d’escena donen als intèrprets una base comuna per començar els assajos de setembre.

La platja vuitcentista inspira el cartell

La caseta de banys, el vestuari i la riba donen forma a la imatge de difusió. El cartell presenta La Mar Vella com una comèdia situada a la Barcelona del 1885.

Les veus preparen els números de conjunt

La preparació vocal ordena el treball que arribarà als assajos. El fraseig i la claredat del text són punts de partida per a cor i solistes.

juliol del 2026

Les veus de La Mar Vella

Sandra Ros, Jordi Martí i Elena Ilinca són els solistes de la producció, amb Mireia Fernández a la narració. Comparteixen escenari amb el Cor Vocàlic i l’Orquestra Alnos.

La història de l’obra surt dels arxius

Els materials de difusió recuperen la figura de Climent Cuspinera i el llibret d’Eduard Aulés. L’argument i la vida als banys de mar ajuden a situar l’obra per al públic d’avui.

Mar Vella, amb ve

El títol de la sarsuela conserva el topònim històric. La distinció amb la platja actual de la Mar Bella ajuda a explicar com ha canviat el litoral barceloní.

Particel·les i llibret per als intèrprets

La preparació d’estiu organitza les parts d’orquestra i de veu i el text escènic. La numeració compartida permet relacionar cada passatge amb la seva escena.

juny del 2026

La producció tanca la preparació tècnica de primavera

El pla de muntatge i les necessitats de l’equip donen pas a la preparació artística. A l’estiu, el treball passa a les particel·les, la interpretació vocal i la difusió.

El muntatge, pas a pas

La planificació ordena les necessitats d’escenari, les proves de projecció i les de so. Aquest ordre ajudarà a aprofitar el temps de treball amb tot l’equip.

Llum i vídeo entren a la mateixa pauta

Els senyals de llum i projecció es coordinen amb els moments del llibret. El treball tècnic reserva espai visual per als personatges quan canvia el paisatge del fons.

Una pauta per als canvis d’escena

La producció identifica els punts en què coincideixen una entrada musical, un moviment i un canvi d’imatge. Fixar aquests senyals permetrà treballar-los als assajos.

Un escenari per a la música i la comèdia

La disposició escènica ha de donar lloc a l’orquestra i al cor i permetre el moviment dels personatges. La revisió tècnica incorpora també la superfície que rebrà els mapatges.

maig del 2026

La paraula, al centre de les decisions de so

La sarsuela alterna diàleg, narració i números musicals. La producció estudia com assegurar que el públic pugui seguir el text dins el so del conjunt.

Els mapatges entren al pla tècnic

Les recreacions de la Mar Vella i la Barceloneta ja tenen un lloc al projecte de muntatge. Cal preveure la superfície, la llum i els moments en què apareixerà cada paisatge.

Coordinar orquestra, cor i escena

El pla de treball posa en relació les necessitats de l’Orquestra Alnos, el Cor Vocàlic i els intèrprets. Les passades conjuntes es preparen a partir de la feina de cada equip.

Del disseny al pla de producció

El maig obre la fase de producció executiva i tècnica. La proposta escènica es tradueix en un calendari de treball, necessitats de muntatge i coordinació artística.

abril del 2026

La proposta escènica passa a producció

El disseny artístic reuneix els diàlegs adaptats, la música de Cuspinera i la recreació visual de la platja. Amb aquesta base, la producció pot preparar els recursos i el muntatge.

Les projeccions segueixen l’acció

El disseny dels mapatges estudia quan canvia el paisatge i què ha de veure el públic en cada escena. Els moments de més moviment demanen un fons que deixi respirar la comèdia.

Casetes de bany i vestuari d’època

La recerca visual es fixa en les formes de les casetes, la roba de bany i els gestos d’una jornada a la platja. Són referències per al vestuari i per a les imatges de fons.

Dos paisatges per al litoral de 1885

La Mar Vella i la Barceloneta orienten les dues recreacions històriques. El projecte visual combina la riba oberta amb els establiments de bany que donen context a la sarsuela.

Del llibret a l’espai escènic

El disseny escènic trasllada a les taules la trobada d’Enric, Lola i els banyistes. Les casetes i els accessos a la platja ofereixen llocs per jugar amb aparicions i amagatalls.

març del 2026

La comèdia busca el seu ritme

L’adaptació dels passatges parlats treballa el pas dels equívocs als números musicals. La partitura i les lletres cantades de l’obra són la base d’aquest treball.

El cor dona vida a la platja

Els banyistes observen i reaccionen al que passa al seu voltant. La dramatúrgia treballa el paper del cor en aquesta platja plena de trobades i distraccions.

Una platja de Barcelona el 1885

Els banys de mar del segle XIX van obrir nous espais de lleure a la Barceloneta. Aquesta transformació ajuda a entendre l’ambient que Cuspinera i Aulés porten a escena.

Quatre personatges i un embolic a la sorra

La lectura del llibret posa el focus en l’encontre entre Enric, Lola, Pepa i l’inspector. Les intencions de cadascú fan avançar una comèdia de disfresses i malentesos.

La Mar Vella torna a prendre forma

Després de la planificació i l’edició dels materials musicals i escènics, comença el disseny de la nova producció. El llibret d’Eduard Aulés i la partitura de Climent Cuspinera tornen a la taula de treball.